El dia que va morir l'ultim panda
Intèrpret substituta des de 2023
El dia que va morir l’últim panda és l’entrada a un museu on contemplarem els propers 1000 anys de l’existència de la humanitat. Uns anys que, per motius evidents, no viurem. Una audioguia ens farà viatjar per un futur distòpic on els óssos panda s’han extingit i els científics descobreixen com incubar un embrió fora del ventre matern. Per primera vegada a la història, l’espècie humana té el poder de decidir sobre la seva pròpia evolució.
Quin futur ens espera en una societat altament digitalitzada i immersa en una evolució tecnològica exponencial? Selecció genètica, transhumanisme, intel·ligència artificial, ecofeixisme… On està el límit d’allò humà i allò desconegut?
Un muntatge on la companyia Projecte Ingenu repensa la relació amb l’espectador i proposa un format a cavall entre la instal·lació i el teatre, on el públic –proveït d’uns auriculars on es reprodueix una creació sonora a mode de fil conductor– transita lliurement per l’espai escènic i decideix on posar la seva mirada per construir el muntatge final.
El día que murió el último panda es la entrada a un museo en el que contemplaremos los próximos 1000 años de la existencia de la humanidad. Unos años que, por motivos evidentes, no vamos a vivir. Una audioguía nos hará viajar por un futuro distópico en el que los osos panda se han extinguido y los científicos descubren cómo incubar un embrión fuera del vientre materno. Por primera vez en la historia, la especie humana tiene el poder de decidir sobre su propia evolución.
¿Qué futuro nos aguarda en una sociedad altamente digitalizada e inmersa en una evolución tecnológica exponencial? Selección genética, transhumanismo, inteligencia artificial, ecofascismo… ¿Dónde está el límite de lo humano y lo desconocido?
Un montaje donde la compañía Projecte Ingenu repiensa la relación con el espectador y propone un formato a caballo entre la instalación y el teatro, donde el público –provisto de unos auriculares donde se reproduce una creación sonora a modo de hilo conductor– transita libremente por el espacio escénico y decide dónde poner su mirada para construir el montaje final.
